viernes, 22 de julio de 2011

Rehab



REHAB


De cop em trobo estirada en una camilla i tararejant en silenci  la tornada de “It’s my life!” de Bon Jovi.
Són, si fa o no fa, quarts de nou del matí i, tot i així, per molt adormida que estigui, tinc ganes de pujar-hi d’empeus, alçar el puny i cridar:
It’s myyyyyy liiiiiiiiiiiiiiiife! - com si fós l’última hora d’una d’aquelles nits de paxanga folclòrica.
Confesso que l’artista sempre m’ha produït cert rebuig, sempre l’he mantingut en un punt intermig i grisós, en la categoria de músics que no acabes de decidir si t’agraden o no… Però he de reconèixer que mítiques cançons com “Livin’ On a Prayer”, la pastelosa “Always” o la més recent “Have a nice Day”, seguides d’un llarg etcètera, estan molt ben editades i aconsegueixen quedar ben incrustades a la memòria!
Suposo que tot el que ha acabat envoltant a l’artista, des dels inicis més Glam a la publicitat, rumors, incontables operacions d’estètica i alguna que altra mala el.lecció musical massa popera fan que, precisament, quedi en el limbo de la incertesa i embruti el fet que ha estat un gran icone de la dècada dels 80-90 per a molta gent.

Recordo quan fa anys, estant a Anglaterra, no hi havia pub o farra que fós digne de menció al dia següent que no acabés amb un gran cercle d’abraços cantant el tema que els donà l’èxit musical; “Livin’On a Prayer”.  Li concediré almenys aquesta llicència.

Toca canviar de camilla, deixar les gomes elàstiques que m’ajuden a fer la tanda d’exercicis i entrar al box dels ultrasons. Avui és l’últim dia de rehabilitació!
Com que la lesió la tinc al turmell i no m’he de desvestir, no em tancaran la cortina. Aprofito la panoràmica… Mica en mica repasso la sala de màquines de dalt a baix; L’operació de cadera, el menisc, les cervicals, el tendó d’aquiles… És com si ens haguéssin rebatejat!

-“Bon dia, com va el turmell?”
-“Anar fent, i el tendó?...”
-“Mira aquí estem… Paciència…”

Amb un xic de mala consciencia no puc evitar treure’m un pes de sobre cada cop que veig alguna llarga cicatriu! Buff;  "ànims, que no estic tant malament”, penso.
Tots compartim els mateixos sentiments impacients d'obtenir miraculosament la salut perduda. Hi ha un vincle, es respira en l'ambient una solidaritat sincera. Tots compartim la mateixa música de 9h a 10h.

És la segona vegada que em toca fer rehabilitació. El primer cop em deia cervicals. Després d’un any i haver-me tranformat en esguinç em vaig adonar que tot seguia igual! Reneixia el sentiment del: "aquesta peli ja l'he vist!". Les màquines, les camilles, les pilotes de goma, les esterilles...i sobretot la fisio! El mateix somriure proper, la mateixa alegria i positivitat!

-“Hombreee! Què fas tu per aquí?!”
-“Mira, aviam si m’arregles!”

De seguida me n’adono que la seva actitut és molt terapèutica. Inmediatament treu importancia a l’angoixa que tu tens i t’enfoca cap a la recuperació! Treballar amb un somriure a la boca ajuda de manera inequívoca als que t’envolten! A la meva fisio li és innat! I des d’aquí li agraeixo que sigui tant generosa!

Pita l’alarma. S’han acabat els ultrasons. Em canvio, passo a les corrents. M’han enxufat a la primera sortida, la potència mica en mica puja fins a 23.. No ho aguanto més alt.
Mentrestant em torna a cridar l’atenció la música; “Video Killed the Radio Star”…
Em queden uns saltets a la pilota de goma i llestos!

En el transcurs de la meva hora de rehabilitació he anat escoltant altres èxits musicals més del meu estil; “Call Me”, “Another One Bites the Dust”, inclús “You can Leave your hat on”!
Me n’adono que no hi ha locutors, ni anuncis, que les cançons son vuitanteres i de qualitat! D’aquelles que et fan passar l’estona recordant batalletes. A l’antiga, estil fil musical.

Al sortir em despedeixo esperant no haver de tornar. Firmo el paperet de sortida i no m’en puc estar! Li pregunto a la simpatiquissima recepcionista mexicana si em pot dir quina emisora tenen sintonitzada! Efectivament no la coneixia, jo sóc més d’iCat FM.

He decidit que, durant un temps, mentre dura el ritual matiner de dutxa i esmorzar, el canal 66 del meu TDT sintonitzarà Radio Onda Melodia! Because it’s my life!

Salut!

No hay comentarios:

Publicar un comentario