 |
PARAULES EN ESCALADA INTEGRAL.
Serà perquè estem en èpoques de
crisis econòmica i social que certes paraules agafen embranzida i escalen cap
al cim sense anclatges, fixacions ni mosquetons… Practiquen l’escalada integral però,
contradictòriament en aquest cas, l’esforç és mínim i l’única força física
necessària perquè arribin a dalt de tot es l’ús reiterat i abusiu de les
mateixes… Si a tot això s’hi suma la repercusió del resò mediàtic, la fórmula
pot resultar ser explosiva.
Un cop al cim aquestes paraules
no tenen pietat i ondegen com una bandera. La bandera que sobrevola els nostres
caps.
Aquesta ràpida ascensió acostuma
a ser de paraules molestes, paraules que dites en excés irriten i el seu
significat repica en la memòria com l’eco en una cova… Paraules que ens dónen
clatellades… No dic que en un primer moment siguin paraules que defineixin
l’ambient de neguit i crispació del moment, sí. Fruit del patiment i
l’incertesa envers el futur.
Però a vegades, les ràpidament
esdevingudes ‘paraules famoses’ s’acaben prostituïnt… I tothom hi acaba
recorrent per obtenir una atenció inmediata degut al seu nou estatus de celebrity.
Avui hi ha un mót que m’agradaria
retornar a l’anonimat, quan abans millor: ‘indignat’.
Deixem-lo descansar i descarreguem-li la motxil·la de victimismes. Alliberem-lo
i el podrem tornar a usar justament.
He esperat. M’he dit: “dona’t
temps”. Però tota espera té un final i passats tants mesos trobo que miro la
meva bandera i no m’agrada el que hi veig. Vull un canvi. Vull esperança, oportunitats,
vull pensar que sóm capaços. No vull més clatellades. En resum, vull creure que
quan miro al meu cim hi diviso paraules que em defineixen i que identifiquen
allò que persegueixo amb el meu caminar.
Em fa patir que com a animals de
costums que sóm, molts s’acabin tatuant al front la paraula ‘indignat’. És
cert, estic en desacord en multitud d’aspectes de l’avui i ara però ja n’hi ha
prou! Hem de donar pas a altres paraules que ens aportin la frescor que
mereixem en moments caldejats, sense perdre estabilitat. Pas a l’acció,
començant per nosaltres mateixos.
Mires al teu voltant i te
n’adones de multitud d’històries amagades, països en efervescència, opinions de
tots colors, de totes les races…
Torno, desfaig les maletes, miro
cap a casa i hi veig un país preciós, una gran cultura i millor gent… Però
també hi veig moltes coses a millorar. El país ens necessita, no t’adormis i
actúa. Parla, utilitza la paraula, l’idioma, la llengua. És el nostre vehicle!
Jo defenso el català. I sobretot
el català a les aules! Jo defenso el futur. Avui defenso una paraula…, no! Dues!
Paraules que també comencen amb
“i”: identitat i il·lusió.
