Estic convençuda que a molts madridistes avui els agradaria cridar que tenen l’ànima blanca en veu alta de la mateixa manera que jo avui lluiré la samarreta blaugrana i em convertiré per unes hores en el “petit embaixador” del meu club pels carrers del meu poble. Aquest serà avui el meu crit sord.
Faré ‘de català’, abaixaré el cap i callaré, aquí no ha passat res, almenys per avui, perquè vull disfrutar aquesta victòria, homenetjar als meus tal i com mereixen amb tot el protagonisme que els pertoca. Sense embrutar-me el vestit.
Perquè tots tenim el nostre paper en aquest grandiós club. Perquè no tant sols gaudim de les proeses dels nostres ídols, sinó que també se’ns ha encarregat silenciosament una missió, la d’extendre els valors, la humanitat i filosofia de l’esforç que ens inculca cada dia aquest equip. Per això ens sentim part del tot, part de l’engrenatge i essència dels nostres colors. I per això els nostres representants ens han de respectar, i ho fan, fent les coses com les fan, amb energia i dedicació, amb educació i respecte, amb el cap ben alt i sense dubtes. Xapeau!
De petits acostumem a ser cécs partidaris del que ens ensenyen a casa, però és només més tard, i conscientment, que fem l’el•lecció. Quan firmem el contracte etern que ens vincula al nostre club i aquí no hi ha clàusules de rescició que valguin.
Per tant, ens hem d’assegurar que serem crítics. Ens basem en uns valors que s’extrapolen a la nostra propia identitat personal. Perquè, avui en dia, confessar si ets del Barça o de qualsevol altre equip és donar la teva radiografia, la teva columna vertebral segons la que es regeix la teva propia trajectòria. Vull poder-me identificar i confiar en aquells als que estimo i, de la mateixa manera que en qualsevol relació, s’ha de ser constant i s’ha d’alimentar amb el dia a dia aquesta confiança i respecte. La decència, el savoir-faire, dignitat, educació, respecte, esforç, amistat, ambició, fair play i una llarga llista de valors fan que jo i milers de culés més ens enmirallem en aquest gran Barça guiat per aquest gran Míster.
És un caminar de formigueta, molt lent però a la llarga efectiu que ens fa donar més importància encara a allò aconseguit, perquè treballar d’aquesta manera costa més, i això ens solidaritza amb aquest Barça, perquè la vida no és fàcil, és la llei de la lluita constant, el seguir endevant amb el dia a dia de la mateixa manera que ens ho demostren aquests grans esportistes cada 90 minuts. Perquè el futbol o, perquè cada partit, és una lliçó a aprendre, una lliçó que segur podem extrapolar a la vida. Per això segueix essent tant important donar-li el màxim respecte i no abaixar la guàrdia en cap moment.
Per tot això i més, perquè definitivament en dies com avui, ahir, es demostra a ull obert que sóm molt més que un club. Perquè sóm tot allò que venim dient des de fa molt temps, gent normal. Perquè quan sona el despertador et sents bé, content, perquè aprecies el que tens, el que t’ha costat tant de tenir i que ara has de defensar, perquè t’estimes cada dia més qui ets, d’on véns. Perquè guanyem o perdem, fem les coses bé, molt bé! Orgullosos de ser qui sóm, catalans i barcelonistes.
Perquè jo amb els dits puc aplaudir fort, ben fort el meu equip!
Visca el Barça i visca Catalunya!
Felicitats per una gran Supercopa!
Agost 2011.
Imma Taulé Martí.
