FEBRER A 30ºC I ELS PÈLS DE PUNTA.



Esmorzant un diumenge qualsevol. Iggy Pop de fons, "The Passenger".

Descansant i passant el matí enganxada al portàtil. Finestres ben obertes, entra una llum cegadora i fa olor a muntanya. Veig el cel blau i el símbol de la catalanitat a l'horitzó. Sí, és Montserrat, la tinc a tocar.

Click, tè negre, yogur, click, rebo un avís, un amic m'acaba d'enviar unes fotos. És diumenge al matí. Aviam què m'explica...

És l'Azhar, com si el veiés, s'ha despertat, ha obert les finestres i ha respirat l'intens olor del Pacífic. Ànima lliure.

No ho ha pogut resistir i s'ha llençat de cap al mar. Càmara en mà!

Em vol ensenyar les últimes captures subaquàtiques! Quina passada, m'emociono. El record de l'estiu torna a l'instant!

Estic a Mabul. Selamat pagi! Que significa; Bon dia! Se m'omple la boca de paraules oblidades, l'estomac em fa un salt d'emoció, d'agraïment... És com si flotés. Em recullo el cabell tot mirant el mar, està tranquil, és un dia preciós, pujo a la barca, em poso l'equip. Brisa, sal, mirades còmplices.

Tanco els ulls, inspiro fons...i em deixo caure enrera! Per fi... L'aigua entra pel clatell, bona temperatura 30ºC, sal...

Obro els ulls, és Febrer.. i avui es diumenge!

Click, coralls, click, anèmones, click fauna, click, click, click...

Suspir i tímid somriure. Un tresor grabat a la memòria i els pèls de punta.